L’incendi de Paüls, originat el dilluns 7 de juliol al migdia al conegut com a barranc de l’Infern per causes que es desconeixen, ha sigut el primer gran incendi de l’estiu a les Terres de l’Ebre —el segon, a Catalunya— i ha dixat un rastre d’unes 3.300 hectàrees cremades, de les quals una tercera part estan dins del Parc Natural dels Ports, i de moltes hores de tensió i de confinament de fins a 18.000 habitants dels municipis de Paüls mateix, Alfara de Carles, Xerta, Aldover, Tivenys, Prat de Comte, el Pinell, Roquetes i els pobles de Jesús, els Reguers i Bítem. Xerta ha sigut el més afectat, amb més de la mitat del terme municipal cremat, segons ha quantificat el seu alcalde, Roger Avinyó. La major part del terreny devastat és forestal, però també n’hi ha d’agrícola i, en menor mesura, d’urbà, ja que el foc, atiat per un fort vent de mestral, se va plantar la nit de dilluns al dimarts, la més dramàtica de l’episodi, a les portes d’Aldover i Xerta, i va arribar a creuar el riu en alguns punts cap al terme de Tivenys, on durant aquella nit i el matí de dimarts 8 de juliol unitats dels Bombers van poder evitar que el foc enfilés la serra de Cardó.
Este va ser el primer gran repte superat. El següent, dimarts a la tarda, va ser que l’incendi, que va tornar cap a Paüls i Alfara empentat allavons per la marinada, no s’endinsés al cor del Parc Natural. L’objectiu, gràcies a la concentració d’esforços dels equips d’extinció —han treballat més de 500 efectius en les fases més crítiques de l’incendi— i a la benevolència del vent humit procedent del mar, també es va aconseguir, però tot plegat enmig de la crisi d’un país que ha estat posat en escac pel foc dos vegades en una arrancada d’estiu esgarrifosa. El president de la Generalitat, Salvador Illa, i la consellera de l’Interior, Núria Parlon, han passat hores fent el seguiment de l’incendi al centre de comandament instal·lat al recinte firal de Remolins a Tortosa, a l’exterior del qual s’anaven aplegant i rellevant vehicles terrestres i aeris dels diferents cossos que han participat en les tasques d’extinció, que han comptat amb el suport de la Unitat Militar d’Emergències (UME) de l’exèrcit espanyol, que hi ha arribat a destinar més de 200 efectius.
Alta intensitat
La crisi va començar passades les 12 h del dilluns. A mitja tarda els bombers encara confiaven a fixar aviat els dos flancs de la zona on va començar el foc, complexa i inaccessible, tot i que ja es veia que es tractava d’un incendi d’alta intensitat que podia acabar d’esclatar en qualsevol moment, per exemple amb l’entrada del fort vent de mestral que es preveia cap al vespre i nit i que finalment va superar les pitjors expectatives. Els primers pobles a ser confinats van ser Paüls, Alfara, Xerta i Aldover i en poques hores l’incendi ja havia engolit 500 hectàrees. L’inspector en cap dels Bombers, David Borrell, explicava a mitja tarda que el comportament del foc era “menys agressiu que a primera hora de la tarda”, però tot va canviar de sobte. Cap a les 9 de la nit el foc va començar a baixar a tota velocitat en direcció a Xerta. Se va evacuar una urbanització d’Alfara i alguna altra casa aïllada de la zona. Ni el canal Xerta-Sénia ni cap camí van fer de tallafocs, com esperava la gent de Xerta i Aldover. Entre les 10 h de la nit i les primeres hores de la matinada se van viure escenes dantesques. El foc no només va cremar a tocar de Xerta i després d’Aldover, sinó que va arribar a travessar el riu en diferents punts i va obligar a evacuar també habitants dels Masos de Tivenys.
Pànic
Marcel Puxades, veí de Xerta, explica a este periòdic com primer ell i la seua parella van fer cas de les recomanacions i es van confinar a casa, posant tovalloles i samarretes banyades a les portes i a les finestres perquè no entrés el fum. Quan se va assabentar que les flames havien arribat a les Moreres, l’entrada al poble des de Tortosa, van sortir, amb mascaretes i bufs remullats, voltant pel poble, preguntant i ajudant a altra gent. El pànic s’havia apoderat de la població, amb el poble embolcallat de flames. Durant tota la tarda ja s’havien sentit bombes de la Batalla de l’Ebre que esclataven al pas del foc, però una de les imàtgens més apocalíptiques va ser la de la benzinera amenaçada per les flames. Segons Puxades, els bombers van cremar preventivament el gas dels dipòsits, provocant fortes flamerades, i això i el soroll de les bombes van fer pensar que la gasolinera havia explotat. El relat va arribar fins a Tivenys, com el foc. Als disseminats dels Masos, els habitants no es podien creure que l’incendi hagués travessat l’Ebre. Van haver de marxar gairebé cames me valguen, alertats pels veïns o comminats pels Mossos i Bombers. Gemma Mauri, una de les veïnes, va sortir cap al poble amb el seu home, David Pellisa, i els dos fills, Nil i Jan. Recorda el soroll del foc consumint els canyars i veure’s envoltats d’un color vermell intens que trencava la nit, entre una pluja d’encenalls i cendra. “Va ser molt alarmant”, recorda. Ja estaven segurs que haurien de fugir abans que els ho diguessen. “Vaig marxar convençuda que se’ns cremava la casa”, explica. Per sort, no va ser així. No es va cremar cap de les cases d’esta zona de Tivenys i els equips d’extinció van anar apagant els focus que brollaven al marge esquerre del riu.
Evacuacions
També van haver-hi evacuacions a Xerta, Aldover o Jesús, entre altres, i molta gent va fugir cap a altres poblacions a passar la nit, sense fer cas del confinament. Com recordava l’alcaldessa d’Aldover, Rosalia Pegueroles, no és fàcil quedar-se a casa quan estàs envoltat de flames. El pas del foc per Aldover no va ser més lleuger. Júlia Albesa, que té una llibreria a Tortosa, tornava cap a casa quan ja no la van dixar entrar al poble. Se va quedar a casa d’una amiga a la capital del Baix Ebre, però no va dormir en tota la nit, comunicada amb els amics i els pares, que tenen una casa a tocar de la Via Verda i van haver d’estar tota la nit remullant part del jardí. Percebia com la histèria s’havia apoderat del poble. “Aldover semblava Pompeia pel núvol de fum i com queia la cendra. No es podia respirar”, transmet Júlia, que li van explicar. Les flames van arribar a l’Horta de Baix, on gairebé consumixen una casa. “Era molt trist. Com podia ser que bufés aquell vent quan veníem d’una setmana de calorada sense gens d’aire?”, se preguntava. “No desitjo a ningú veure com se pot cremar el teu poble o casa teua”, expressa Júlia, que afegix: “La gran por de la gent d’estes terres és que cremen els Ports, i ara ho hem viscut”.
A Xerta, Marcel no se’n va anar a dormir fins a les 4 del matí, quan ja va veure que el perill havia passat perquè no s’aixecaven més flamerades. Quan li va passar l’estat de xoc i li va baixar l’adrenalina, recorda. Havien canviat la furgoneta de lloc, des del riu a més a prop de la C-12, per si calia marxar, però van pensar que era “absurd” moure’s perquè el foc feia i desfeia arreu. “Havia preparat una ronyonera i una muda. Tenim tantes coses i no servien per a res”, reflexiona. Dimecres, va anar a veure el terreny cremat. La seua finca estava gairebé intacta. Assegura que moltes finques conreades se van salvar. “El foc va baixar per les barrancades”, conclou.
La nit va ser dura. Duríssima. Els bombers, com van explicar l’endemà, van haver de barallar-se amb ràfegues de vent sostingudes de fins a 90 quilòmetres per hora. En el moment en què el foc va assaltar Xerta i Aldover i va passar el riu, van haver de prioritzar les persones per damunt de la contenció del foc. L’eix de l’Ebre s’havia convertit en un infern. Les hectàrees cremades superaven les 1.500. Els Bombers convocaven tot el seu personal lliure de guàrdia. Al matí, s’assolien les 2.300 hectàrees devastades. Al migdia, gairebé 3.000.
Se mantenien els confinaments i les carreteres tallades. Alguns pobles, a més, van tindre problemes de cobertura telefònica. Arribava la solidaritat de diferents punts de l’Estat, inclosa la Moncloa, però amb això no n’hi havia prou. L’esperança era que dimarts al migdia canviessen les condicions meteorològiques, com així va ser, amb l’entrada de vent més suau i humit procedent del mar. Però això era una arma de doble fulla perquè podia també comportar que el foc, en el seu retorn cap a la muntanya, tornés a amenaçar el poble de Paüls —“hi ha una calma tensa”, explicava la periodista i veïna de Paüls Anna Ferràs— o penetrés fins al centre del Parc Natural dels Ports, que tot i el seu gran valor no té un pla concís de prevenció d’incendis, com ha reconegut el Govern. La meteorologia i les dificultats tècniques sobre un terreny poc accessible continuaven planant sobre la crisi. El president Illa prometia mesures de suport als municipis afectats per l’incendi, però primer calia apagar el foc.
Estabilització
Afortunadament, les condicions de treball dels Bombers dimarts a la tarda van ser molt diferents, molt més favorables. A la nit el cos ja va anunciar que s’havia aconseguit l’objectiu de frenar el foc, que començava a tindre una evolució favorable. L’objectiu factible era anar-lo estabilitzant durant la nit, amb un treball intens, i anar tancant el perímetre d’un incendi que assolia les 3.200 hectàrees cremades. Dimecres al matí, l’incendi continuava tècnicament actiu, però totes les sensacions eren diferents. Només quedaven dos punts per a acabar d’encerclar la zona afectada pel foc. Se van anar reobrint carreteres i es va aixecar el confinament als municipis afectats per l’incendi excepte a Paüls. Finalment, cap a la 1 del migdia, els Bombers donaven per estabilitzat el foc del Baix Ebre. A la tarda, també es van aixecar les restriccions a Paüls. Quedava el paisatge destrossat, i encara els deures per a acabar de controlar l’incendi i donar-lo per extingit. També han quedat afectacions parcials o totals a una desena d’edificacions i a alguns vehicles. Al tancament d’esta edició, el perímetre de l’incendi es mantenia estable, després d’una nit sense represes i amb precipitacions que van contribuir a refredar la zona afectada. Tot i que la ciutadania ja esbufegava després de l’ensurt majúscul, els Bombers van continuar revisant la superfície cremada mitjançant vols amb drons equipats amb càmeres tèrmiques.
Sobre les causes del foc, els Agents Rurals i els Mossos d’Esquadra han creat un equip conjunt per a esbrinar-les. Pel canvi sobtat de vent que va atiar el foc inicial, l’experiència va recordar la tragèdia d’Horta de Sant Joan del 2009, quan van morir cinc bombers cremats.
Mor un bomber en una caiguda per un barranc
Un bomber va perdre la vida este dijous, coincidint amb el tancament d’esta edició, en les tasques d’extinció del foc de Paüls, quan ja es trobaven en fase de control. El bomber, que pertanyia a l’Equip de Prevenció Activa Forestal del parc de Granollers, hauria patit un desmai que el va fer caure per un barranc, amb un desenllaç fatal. Tot i que va ser traslladat en helicòpter a l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa, no li van poder salvar la vida.
“No s’ha avançat prou en gestió forestal des de l’incendi d’Horta”
L’investigador del Grup de Recerca GRATET. Anàlisi Territorial i Estudis Turístics i degà de la Facultat de Turisme i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, Òscar Saladié, ha afirmat que tot el que es faça en gestió forestal afavorirà que els incendis “avancen més lentament” i, que, per tant, siga possible aturar-los i controlar-los més aviat. L’expert ha assegurat que des de l’incendi d’Horta de Sant Joan el 2009 no s’ha avançat prou en l’àmbit de la gestió forestal: “Estem lluny, hi ha zones on s’ha fet gestió i en altres no; en conseqüència, és necessari que hi haja més superfície forestal arbrada on es realitzen plans de gestió per tal de traure un aprofitament i per a reduir el risc”, ha expressat en una entrevista a l’ACN.
Saladié ha explicat que l’orografia complicada, amb barrancs, muntanyes, desnivells, orientacions diferents, una gran quantitat de combustible disponible dels boscos, conjuntament amb el fort vent de mestral que va bufar el primer dia de l’incendi de Paüls han provocat que el foc haja “agafat esta magnitud”. En este sentit, ha asseverat que una gestió forestal no hagués impedit el foc, però, en canvi, sí que l’hagués alentit. “Això donaria oportunitat als equips d’extinció de poder actuar d’una manera més eficaç”, ha dit.
“La qüestió és que a Catalunya la major part de la superfície forestal i boscos està en mans privades. Hi ha algunes zones, entre elles també les Terres de l’Ebre, on hi ha boscos i terrenys que són del comú, però la majoria són privats”, ha recordat. Tot i això, ha defensat que es tracta d’un interès general, per la qual cosa, és necessari que se’ls done suport des de les administracions.
L’alcalde de Paüls: “Ens hem d’adaptar a la nova i dura realitat”
Quaranta-vuit hores després de la declaració de l’incendi de Paüls, l’alcalde Enric Adell acompanyava els caps dels cossos de seguretat en l’anunci de l’estabilització del foc, que ha calcinat part del terme municipal. Una imatge que, ha assegurat, té un efecte colpidor en el paisatge emocional de la localitat. “Impacta moltíssim veure el teu poble arrasat, però el que hem de fer ara és adaptar-nos a esta nova realitat, que serà dura”, va remarcar en declaracions recollides per l’ACN. “Ens en recordarem molt de temps, ha sigut dur i hem patit moltíssim”, va relatar. “L’únic positiu de l’incendi és que no hi ha hagut cap víctima mortal, tota la resta és negatiu”, va afegir.
En este context, Adell referma la necessitat de canviar coses en termes de gestió forestal un cop l’incendi del Baix Ebre dixe de ser al punt de mira informatiu. “Això ens ha de servir per a reflexionar d’una vegada, no per a parlar-ho ara, no per a començar una comissió, hem d’acabar materialitzant actuacions”, va recalcar. Així, defensa un canvi de polítiques que s’adapten i tinguen en compte les variables com les altes temperatures, l’elevada massa forestal i la força del vent davant la propagació de focs.
La gestió de l’incendi sense cobertura mòbil ni internet tampoc ha sigut fàcil. Durant dos dies el municipi ha patit talls de comunicacions, un fet que ha obligat l’equip de govern i els veïns a recórrer a mètodes de tota la vida, com pregons o el porta a porta. “Ens ha tocat fer el que fèiem fa cinquanta anys, però no és el millor sistema, la veritat”, va reconèixer. També altres pobles afectats per l’incendi han tingut problemes de cobertura, la qual cosa ha suposat un obstacle afegit.
